VANDALISME>ALQUIMIA






.........pendent d'actualitzar.....

La veritable Alquímia,

la més autèntica, noble i profunda, consisteix en convertir el plom de la ignorancia-inconsciencia-violéncia, en l'or del pacifisme-consciéncia-saviesa. Deixar brollar la maga, el mag que portes dintre... ser tu mateix@

Es tracta de, transcendint condicionaments limitadors, espiritualitzant la matèria i materialitzant l'esperit... sumant, harmonitzant, transmutant discòrdia en concòrdia, barbàrie en cultura, odi en amor, acotar, despertar, transformar la negativitat que sovint ens envolta,  i també la que portem dintre: els egoismes que ens compliquen la vida i ens fan infeliços.

Aquest treball s'inicia, des del moment que un se'n fa conscient... i comença a mirar-se a si mateix, als altres i al món des de l'empatia i la compassió. 

Expandint cor-ment, apareix una visió holística, unificada de l'existència, que pas a pas,  condueix  a una  vivència personal més realitzada i feliç... propiciant així un món més just, despert, pacífic, saludable i creatiu. 

Alquímia, és convertir l'enemic en amic... aquesta és una feina urgent en un món violent, contaminat i superpoblat. Ens obstaculitza el pes de la inèrcia: obscurantismes, egoismes, pors... Però si volem una vida en un món millor, necessitem obrir la ment i el cor: canviar en positiu.
En el procés, s'ha d'evitar que falsedats i abusos quedin amagats. Petits i grans, cal desemmascarar als tirans... reactivar la seva part humana si fos possible... o simplement seguir el propi camí: transcendir-los, deixar-los enrere.

En el gresol de la vida, transformar la matèria bruta és necessari. Com dèiem, cadascú porta dintre egoismes, enveges, avarícies, temences mil, amb totes les misèries humanes que generen. Són el magma que cal purificar... Polint lo bast i superficial, apareix lo profund, lo subtil i elevat... Eixamplant el cor i expandint la ment, sorgeixen nous horitzons.

Cal parlar, explicar, manifestar-se, llum i taquígrafs!... claredat per posar en evidència a petits i grans tirans... Cal animar i ajudar a qui estigui sent maltractat, menystingut, manipulat, explotat... rebel·lar-se... a revolucionar-se des de la llum... Això val per cadascú, per pobles i nacions pel el món global. Altrament pinta negre l'horitzó.

Necessitem justícia i pau, per poder dedicar recursos intel·ligència i energies a generar un món millor i més feliç. Això ens recorden la inconsciència-ignorància-prepotència, les foscors que cal il·luminar... en cadascú, en l'entorn immediat i al món. Cada dia és ocasió per practicar.


Amb aixó estretament  relacionat, tot seguit un necessari resum dels fets succeïts a Rocaviva, que no per lletjos han de quedar en l'oblit.

Des que va arribar, el 1986, l'escultor-eremita-jardiner, suportava l’assetjament d’un intolerant obcecat, que no el volia a la contrada. Intentant a totes totes continuar l'obra, l'artista li va anar aguantant les brometes... fins que la cosa va esdevenir insuportable... Finalment esgotat i malalt, fet un sac d'ossos, l'artista va haver d'abandonar el lloc i la casa que s’hi havia construït i on vivia. No hi ha pogut ni volgut tornar... i continua exiliat. 

Així és com Rocaviva, abans curosament cuidada i encara creixent, va ser aturada i va esdevenir un paratge mig abandonat. Certament, el tirà de torn es va passar un xic de la ratlla... Però mai se sap... la vida te estranys camins... cal mai rendir-se i confiar. Sovint els obstacles, inciten a buscar solucions, ajuden a reactivar energies insospitades. 

Malgrat haver-lo denunciat repetidament i estar el lloc declarat Bé Cultural, tot hi haver-hi disset testimonis, gravacions de veu i altres proves, dos anys desprès, en un "juicio de faltas" executat en dos minuts,  el mal tractador va ser declarat culpable, de un sol insult!... i condemnat a pagar 36 € de multa!!!  Tot lo altre es va obviar!. Sorprenent "la justícia" !, que injusta és! A vegades el món sembla girat del revés!... o és que ho està?. Posar-lo del dret caldria!

D'haver-li costat la cosa 36.000 en lloc de 36, segurament la brometa s'hauria acabat, però, veient que tot li sortia tant barat, va continuar i, ja foragitat l'artista, es va desfogar amb l'obra... quin disbarat!... Fotos de nous vandalismes arribaven... És colpidor anar veient, com se'n va per terra, el què amb tant de treball i risc vas aixecar!... i ningú atura al minotaure desbocat.

Però també continuen per arreu guerres i batalles variades, petites i grans! Quant patiment inútil!... Pobra humanitat! Si així segueix tot esclatarà. Tenim massa prepotents en situacions de poder,  només cal mirar la Tv, i al voltant... de misèries el món en va ple !!!... És temps de despertar!

L'agost de 2016, va arrencar i esmicolar la porta de la casa a Rocaviva, per tal d'atemorir a un xicot que es disposava a cuidar el lloc... i que espantat no hi ha tornat. 
Sí, certament en va fer un gra massa  però que és això al costat de tanta guerra, violència, explotació, fam... feixismes disfressats de democràcia i l'holocaust continuat?... Però una cosa no treu l'altre, cada humà dintre seu i a casa seva te feina a fer. Tot comença cada dia en cadascú.

Tanmateix, el destí té estranys camins: l'intent d'ofegar Rocaviva, n'està produint una gran expansió. A la màgia i la potència del lloc, s'hi afegeix la inversemblant, kafkiana i rocambolesca història de l'artista mal tractat i expulsat de casa seva per un minotaure singular... un espècimen pirinenc que,  esperem, s'anirà civilitzant. 

Gairebé quatre anys han passat, desprès de la fugida a corre-cuita. Trenta i un des que tot va començar. De 1986 a 2017. No és poca cosa, per l'eremita exiliat. 

Cap minotaure és és culpable de ser com és: educació inadequada, atavismes, foscors i egoismes variats... Aquesta societat capitalista, adoradora del poder i del diner, al que tot-hom rendeix culte. Tanmateix és ver, que de certs elements la societat se'n ha de protegir si persisteixen... Esperem que el nostre Papus posi seny... o que algú el cridi a l'ordre, que ja toca. 

Petits i grans tirans, casolans o presidents, haurien de ser acotats, per tal que finalment la pau regni al món i en el cor i la ment de cadascú. Per tal que tots junts, podem fer un país i un món millor. 


De manera urgent necessitem, passar de l'animalitat a una plena Humanitat.
En un món global, tot és interdependent, tot afecta a tot.  Ens convé treballar per un desplegament màxim dels potencials humans. Necessitem educar-nos i educar en la llibertat i el respecte...  menys egoisme i més altruisme...

... i Amor per la Vida -la pròpia i la dels altres-, perquè és un gran regal i només una en tenim... perquè som i vivim immersos en una gran màgia i sovint no ens n'adonem... i ens perdem en banalitats, en ànsies de riquesa i poder, en egoismes cecs i combats absurds que ens roben vida i felicitat.

Es tracta de despertar...  d'obrir els ulls del cos, del cor, de la ment... es tracta d'avançar lleugers, d'elevar l'esperit... de volar

Per això hi han tants rostres i ulls a Rocaviva... són presències, consciències humanitzades del bosc i la muntanya... és la Natura que et mira i tu la mires... i si l'escoltes et parla... amb la teva veu... la més profunda.

Que papus i minotaures no ens aturin, que ens estimulin i despertin forces amagades, per avançar valents, pas a pas cap a més llum... i propiciant que s'escampi en l'entorn.

ES TRACTA DE DESPERTAR

 Aquesta és la missió de Rocaviva: 
despertar ments, avivar cors, activar l'esperit.

Rocaviva ha començat  una nova etapa. 

Últimament, sembla que el minotaure, tot i que mantè tancada la meitat de Rocaviva, comença a entrar en raó... i permet al menys que l'altre meitat funcioni.
Ester, la nova cuidadora del lloc, està fent miracles...
i el seu guiatge és excepcional.
No us perdeu l'experiència!


Amb alegria, koratge, bon amor i bonumor, 
sempre endavant!


   




FOTOS
-al final les de l'atac a la casa de l'artista-

ENTRADA DE ROCAVIVA ABANS I DESPRÈS
-aquesta roca es troba a l'esquerra, a uns 100 m. de l'entrada-



Abans i després de passar el Papus.


Convertirem les cicatrius en art.
Convertirem el plom de la ignorància en l'or de la saviesa.

A Rocaviva treballem per realitzar l'Alquímia Sagrada.
Per desvetllar el bo i millor de cadascú.

Treballem per  ajudar a recuperar la pròpia màgia,
pas primer per transformar la vida quotidiana.

Volem ajudar cadascú a ser més conscient i feliç... 
i així anar creant un món millor.



SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :



EL CENTRE ÉS VIDA, CONSCIÈNCIA
EL QUADRAT REPRESENTA EL COS, LA MATÈRIA, EL FONAMENT
I TAMBÉ LÍMIT, TANCAMENT, OBSTACLE...

EL TRIANGLE ÉS L'ÉSSER HUMÀ:
TRANSCENDINT IMPEDIMENTS
CULTIVANT L'ESSENCIAL
OBRINT-SE A LA LLUM
ASSOLEIX L'ESFERA DE L'ESPERIT



Aquesta roca es troba al peu de l'anterior. 

ABANS I DESPRÈS



TOMBADES
encara no s'ha pogut fer un inventari complert de les destrosses, algunes peces han estat empastifades amb ciment.


El costat del darrere també està esculpit








QUEDA BOCATERROSA...
es veu el costat del darrere,
on hi ha un personatge més petit.



Tombada 
de moment no hi han fotos, vist en vídeo.





 TOMBADES









Aquesta figura queda bocaterrosa darrere del cercle





ESTIMBADES

Aquesta figura queda darrera del mussol que es veu a sota






DECAPITAT
el cap està... o estava uns marges mès avall






ALTRES PECES TOMBADES:


aquesta està al darrere del mateix roc que a sota es veu tombat










Segurament que n'hi han mes de vandalismes.
Alguns només l'artista els podria detectar.

Tot i que la broma més dura va ser aturar l'obra durant anys: tot el què hauria pogut existir i no existeix.
també les conseqüències físiques i psicològiques sofertes per l'escultor.

Sí, les gasten dures a vegades els Papus.
Com dèiem, la Tv explica constantment les seves gestes.
i les veiem al voltant.
Malauradament per tot arreu, impunement circulen talibans.


Ja fa anys, va tallar uns quinze roures preciosos
Amenaçava: "els tallaré tots"... haurà seguit tallant?

Els roures però, difícil moren, tallar-los és una poda radical.
però eren tant bells !!! i encara joves !
Tornaran a brostar!!!







 Foto més clara del mandala, que a l'anterior apareix borrós. 









APROXIMADAMENT EL 2007
TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE 

Desprès que les peces comencessin a anar marges avall...
abans que hi anessin totes, millor va ser treure la paradeta.

Les peces petites, esparses pel laberint,
també solien desaparèixer llençades dins les mates.
Algunes encara hi deuen ser.




Així va quedar l'exposició.




Un desastre, res però comparat amb l'incendi de Roma, 
Hiroshima, un sunami o un tifó !



La casa, construïda per l'artista i que va habitar durant 27 anys, durant tres i mig abandonada... i vandalitzada.
 

LA PORTA SENCERA





I tot seguit: la porta arrencada i part del marc.

Qui vol robar no arrenca la porta,
es limita a trencar el pany.

La voluntat era atemorir al cuidador...
que va reparar la destrossa.



Porta provisionalment reparada. 



RESPOSTA: PORTA TRINXADA !!!
Rellamp de Papus! quin desgavell !

Una casa sense porta va camí de ser una runa.
Ara potser hi ha un niu de teixons sobre el llit.
i els llibres de l'eremita i les seves coses?
Tot va quedar... què se'n deu haver fet?






Ara en lloc de porta hi ha una manta!





Ja veus, per sortir del pas està prou bé.


Un dia o altre, porta nova caldrà posar.
Demanarem al minotaure si la vol pagar.


CONCLUSIÓ:

 La inconsciència-ignorància-violència,
són l'origen de mil mals.

ENS AMARGUEN L'EXISTÈNCIA
I PODEN ANIQUILAR LA HUMANITAT

CAL RESPONDRE
CULTIVANT CONSCIÈNCIA-SAVIESA-PACIFISME

koratge, amor i bonumor.

 NECESSITEM CANVIAR DE XIP !



Malgrat les dificultats i el Papus destructor,

Rocaviva va endavant!

ROCAVIVA AVIVACOR !

eixampla la ment, eleva l'esperit




ET VOLS FER AMIGA-AMIC DE ROCAVIVA?

info@rocaviva.cat

rocaviva.cat  




















7 comentaris:

  1. No et va entendre el Ton, ... ton!!!

    ResponElimina
  2. Anims.
    He tornat de Mussa. Ahir no podia marxar de Rocaviva..
    Salut!

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostiiiiiiiii es magniffffffiiiiiicccccccc llastima que no ni aguesin , een podries fer alguna més cap on tens la casa

      Elimina
  3. Hoy he visto un reportaje en el "Espai Terra" de TV3 y la verdad es que me a parecido,nos a parecido a mi pareja y a mi un sitio precioso,pero leyendo esto,no entiendo como puede haber personas que se dediquen a hacer mal por hacer mal,no lo entiendo,un lugar así se deveria de proteger de estos ataques,una pena,realmente es una pena.

    Muchos ánimos.

    Un Saludo.

    Paco

    ResponElimina
  4. Justo lo mismo. He visto el reportaje hoy, aunque ya conocía de su existencia, y sigo alucinando con que ningún ente público aproveche el tirón de un lugar tan atípico como éste para adecuarlo al turismo "de calidad" y "con conocimiento".

    www.escapadascortas.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina
  6. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina