SIGNIFICATS









BON AMOR, KORATGE I BONUMOR... 
SÓN LA SAL DE LA VIDA... 
I MEDECINA PER MIL MALS

***

Segurament el logo més representatiu de Rocaviva és el següent:

SIGNIFICA OBRIR LES MANS
RECONCILIAR COR I MENT, INTEL·LIGÈNCIA I SENTIMENT

ÈSSER TU MATEIX@

elevar l'esperit







ENTRADA DE ROCAVIVA
-abans de ser parcialment destruïda-


Significat del símbol:

EL CENTRE ÉS VIDA, CONSCIÈNCIA
El quadrat representa el cos,
matèria, fonament...
i també límit, tancament, obstacle...

El triangle és l'ésser humà que,
transcendint impediments,
cultivant l'essencial,
obrint-se a la llum,
assoleix l'esfera de l'esperit.

***
El triangle també representa creixement,
superació, flama vital.
Amor-saviesa-poder.
Creació-manteniment-destrucció.





AMPLIANT...


PER FACILITAR UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE L’OBRA


i per tant una vivència més intensa i profunda del lloc, ens ha semblat adient aportar una breu explicació dels temes principals, i del significat dels símbols més representatius.




EL LABERINT


De fet, cada poble o ciutat i el planeta sencer, és una mena d'immens laberint. També ho és la ment i l'existència humana: quantes voltes ha donat la vida, la història i cadascú per arribar fins on som ara?

El nostre laberint, iniciàtic, terapèutic... màgic!, ha crescut adaptant-se a l'entorn natural, no té doncs un centre, ni un lloc on arribar. En ell, el centre -espai sagrat-, esta just al lloc en es trobi el visitant. Aquest el genera amb la seva presència.

Perquè existim a la cruïlla entre el passat i el futur, el present és l'únic lloc real. Per tant, el centre sempre esta en un mateix, cada instant, cada dia, tota la vida.

Cada experiència -ara mateix llegint-, és, existeix i seguidament queda enrere com un somni. Tot brilla i s'apaga i un pas et porta a un altre. El temps passa... però el present queda, sempre és aquí, sempre és ara.
  


La consciència del present, és de importància capital per viure amb plenitud, tanmateix, malgrat ser un fet evident, enduts per la inèrcia del passat i la temença del futur, fàcilment ens n'oblidem. Això sovint ens endormisca.

Caminar per Rocaviva, explorar-la, és un equivalent del viatge interior i de la vida... una invitació a la presència, a assumir i expressar lliurement la Pròpia Màgia.




EL DESPERTAR DE LES ROQUES
evoca i convoca el despertar dels humans.






Simbòlicament, la posició horitzontal es considera passiva, adormida, a vegades morta. Correspon a la foscor, la inconsciència, la ignorància. La vertical en canvi apareix activa, és posar-se dempeus, alçar la mirada, caminar, volar. Representa per tant la vida, llum, consciència de ser.



Igualment una roca, mig colgada de terra, immòbil des de temps pretèrits, es pot considerar dorment. Desenterrada, desplaçada fins al seu lloc i aixecada, simbolitza el despertar. L’acció humana li confereix energia, i al igual que un ésser humà, esdevé un element actiu, una mena de pont entre terra i cel, entre matèria i esperit.



És potser per aquesta raó que, en diverses cultures arreu del món, des de sempre han alçat roques, o els seus equivalents, des del tòtem de fusta, la piràmide, l’obelisc... fins al gratacels i el coet... En el fons tots voldríem superar la gravetat física... i la psíquica-espiritual. A casa nostra tenim també els castellers, tot un símbol d’ajuda mútua i elevació... i al cim, la màgia d’un infant valent!



Verticalitat significa doncs impuls creatiu. Recuperar lucidesa, coratge i dignitat... reactivar potencials latents, despertar i ajuntar forces... Suggereix mobilitzar-se per superar inèrcies i pors que ens obscureixen la vida... i poder així accedir a una existència més vital, justa, lliure, desvetllada i feliç. Qui no ho desitja?





CONVOCANT PRESÈNCIES 







Si en un tòtem, roca o tronc, s’hi esculpeixen semblances humanes i sobretot si aquestes tenen els ulls oberts, la sensació de presència es fa encara més evident. La matèria adquireix vida, personalitat, esperit...



Així, alçant tòtems, l’artista evoca el despertar i esculpint-hi figures dotades d’ulls, convoca una presència que, per ressonància, activa la pròpia sensació de presència, element essencial per sentir intensitat i plenitud.



Contemplar llargament un tòtem animat, és una experiència curiosa, a vegades inquietant però sempre reveladora. Simbiòtica, ja que l’objecte esdevé subjecte: deixa de ser cosa observada i esdevé observador... et mira, i si amb paciència i des del silenci escoltes amb atenció, a través dels propis pensaments “et parla”...



... d’aquesta manera es pot produir un intercanvi d’energia, potser una mena de diàleg que, a través del tòtem, és de fet amb parts profundes d’un mateix i que alhora implica el sentir i la ment col·lectiva. Poden sorgir records, reflexions, sentiments, intuïcions... aparèixer noves perspectives.



Explorar Rocaviva estimula la reflexió i l’autoconeixement. Facilita connectar amb l’autèntic Genera una màgia, una sensació que, traspassant l’espai-temps, et fa sentir més conscient, més viu... i formant part de quelcom més gran: el País, la Humanitat, la Terra, el Cosmos.


         
  ULLS OBERTS
-finestres per on entra el món-




Indiquen vida, consciència, presència. Dels cinc sentits, la vista és segurament el més important i sorprenent. Per això hi ha tants ulls oberts, tantes presències a Rocaviva.

L’ull, emissor i receptor, és un gran portal de l’ànima. Una mena de màgia que irradia i capta llum. Simbòlicament representa claredat-intel·ligència-esperit

L’ull revela, reflecteix i projecta el món... això demostra, que mirar i ser vist és part del mateix procés, que dins i fora: tu, els altres i l’entorn, no són coses diferents.. Percepció decisiva per comprendre i transcendir la dualitat.

Animals, peixos, insectes... també estan dotats d’ulls i de consciència. Segurament, des de l’àtom a la galàxia, amb o sense ulls la consciència està present... Depassant explicacions i teories, sectes i religions, tot i cada cosa és un gran, incomprensible enigma.

El fenomen de la visió (i de la cognició), interpreta el món segons l’estructura perceptiva i conceptual de cadascú. Cada persona veu i experimenta el món a la seva manera. Sabem que tot depèn del punt de vista de l’observador. Ets un ésser únic, irrepetible! Recordar-se’n facilita assumir la pròpia singularitat... ser més lliure, més verdader.

L’ull fora de context, en solitari, al centre d’un triangle o d’un mandala, representa el Principi Creador, la Consciència Omnipresent... L’esperit bategant.



     ROSTRES AMB ELS ULLS TANCATS







Conviden a reflexionar i meditar: mirar endins... analitzar i sentir la pròpia vida i l’entorn humà i material en què aquesta evoluciona dia a dia, constantment.




Meditar-contemplar, relaxa el cos, eixampla la ment i el cor... eleva l’esperit... posa llums a la inconsciència-ignorància-violència-inèrcia-pors... principals obstacles en el camí... Facilita major presència, comprensió, valentia... estimació per un mateix, per tot i per tothom, per dies i nits, calmes i tempestes... per la vida.


Solem queixar-nos d’allò que ens manca i valorem poc allò que tenim que, si hi posem atenció, veurem que és molt. Són moltes les coses per agrair i compartir, en aquest món tan ple de carències, misèria i sofriment.


Seure i tancar els ulls, observar el pas dels pensaments, reflexionar... és doncs potent medecina per molts mals. Mostra també que el obstacles són part del joc, reptes i lliçons... Una faceta del misteri que som i ens envolta.



Mirar endins, és doncs tant esclaridor, important i necessari com mirar enfora. Això queda representat en les figures que tenen un ull tancat i l’altre obert...


A més, et fan l’ullet! Et recorden que la vida és un joc singular! ... un immens teatre, una gran aventura.


FIGURES AMB  TRES ULLS







El tercer ull, centre energètic situat a l’entrecella, es conegut des de temps pretèrits, especialment en les tradicions orientals. Simbolitza la saviesa que es genera observant endins i enfora. S’associa al despertar, el coneixement, la intuïció.... Condueix de la percepció profana a la sagrada. És pot dir del tercer ull, que és signe de suprahumanitat, la mirada de l’esperit.


Diuen els savis, que activar-lo, meditant, contemplant, acollint, estimant... facilita superar limitacions mundanes, transcendir el natural dualisme, copsar i viure la Unitat subjacent. Això potencia la harmonització cos-ment-esperit-entorn. Que són de fet la mateixa cosa, aspectes del mateix procés que conforma l’existència en general.



Afirmen que el tercer ull dóna accés als mons interiors, als propis records amagats i a la memòria col·lectiva. Asseguren que connecta amb les dimensions superiors de l’Univers, que permet veure l’invisible i conèixer el desconegut. Diuen que il·lumina el camí vers una humanitat més compassiva, lúcida, coherent i creativa. 


Tot plegat té un fonament científic, ja que la ubicació del tercer ull es correspon amb la glàndula pituïtària o hipòfisis, equivalent biològic de un potent ordinador central, que coordina el sistema endocrí i metabòlic, reguladors de les principals funcions del cos i del psiquisme. 



ROQUES  “FLORIDES” 




Algunes pedres, verticals, despertes, no ho estan de manera antropomòrfica sinó vegetal, orgànica o geomètrica, generalment abstracte. Alguna part d’elles, sovint la inferior, es conserva en estat natural i la superior està treballada, potenciada, “florida”.

Alçant, desbastant i polint es revelen les formes amagades, els potencials endormiscats. Sovint de manera poc conscient, però en el fons tots voldríem activar-los. Perquè intuïm que son essencials, ens fan singulars i proporcionen creixement, realització, alegria...

Les roques florides doncs, suggereixen alçar-se, treballar-se, polir-se, desprendre’s de tot allò què destorba la plena eclosió del més veritable. Criden a renovar-se: accedir a noves formes, energies, aptituds i possibilitats, des de sempre latents en cadascú i en tots.

Treballar una roca conservant intactes certes parts, ajunta tosc i polit, natural i artificial, cos i ànima. Suggereix espiritualitzar la matèria i materialitzar l’esperit. Casar la terra i el cel, la nit i el dia... harmonitzar.

Tots desitgem, de fet ho necessitem molt, menar una existència més relaxada, equilibrada i plena de sentit. Tots busquem felicitat, sentir-nos bé i en pau, reconciliar-nos amb la vida sencera, amb el món sencer... créixer lliurement, florir a la nostra manera!. 



VIDA-MORT






Conseqüència d’haver nascut, la mort és la disgregació de l’organisme psicofísic. Identificats com estem amb el cos, l’ego i possessions diverses, la certesa d’haver de morir genera por... De fet és la mare de totes les pors i l’origen de creences que prometen paradisos, cels, reencarnacions...

Per “salvar-se”, molts s’agafen a la fe... però qui realment ha mort no torna per explicar-ho. La immortalitat personal no és una fantasia?. Tot principi no comporta un final?

Veient que el passat és història i el futur imaginació, queda clar que la vida succeeix ara. Que viure i morir són aspectes del mateix fenomen vital, expressió constant de creació-manteniment-destrucció: condició bàsica de tot en aquest planeta i segurament en l’Univers. La vida individual, mentre dura, és inseparable de la mort: un permanent ressuscitar de les cendres del passat.

Assumir l’extinció porta a reflexionar a propòsit de la precarietat de l’existència i la vanitat de tant egoisme, ambicions i pretensions humanes. Això ajuda a relativitzar, dóna empatia, coneixement, compassió, bondat... major respecte per un mateix, per tot i per tot.

La caducitat, el no saber si demà encara hi serem, valoritza la vida, cada dia, cada moment. Res ajuda tant a sentir, a viure intensament, com ser conscients del pas del temps, la transformació seguida i la provisionalitat de tot i cada cosa.



DUALITAT- UNITAT





En molts rostres, segons com mires, es poden veure dos perfils, o una cara frontal... de fet són tres figures en una. Quan les veus quelcom s’eixampla.

Aquesta “partició”, que es repeteix en algunes figures abstractes, evoca la percepció dual: dia-nit, dalt-baix, vida-mort, si-no. És la necessària i quotidiana dualitat.

Immersos en ella, és fàcil oblidar que la part, és només un moment, un aspecte del tot. Per sobre del canvi constant i l’aparent diversitat, més enllà de la funció particular de cada element, batega la unitat del conjunt. Tot és un.

Cadascú és com cèl·lula d’un gran cos... neurona d’una gran ment... tot és i tots som interdependents: no hi ha objecte sense entorn, tu sense jo, ni mar sense platja. El planeta és una esfera, una sola cosa: la casa de tots... que igual que la pròpia ens convé cuidar.

El que fas o deixes de fer, als altres o a la Terra, d’una o d’altre manera retorna a tu mateix. Tot està entrelligat... físic-psíquic, tot depèn de tot. Per tant és vital transcendir dualitats, aplicar Valors Humans... harmonitzar diversitats, respectar-se i respectar. Estimar la vida.

També Rocaviva està “partida” per una serralada, i diuen que cada costat pertany a una comarca diferent. Però Rocaviva és terra lliure, es pertany a si mateixa, a ningú i a tothom. Mentre la visites és teva. Cuidar-la és important.


Remarca i amplia el concepte d’amor i genera connexió amb mots relacionats, proporcionant així un segon nivell de lectura que ajuda a copsar el sentit profund.



La paraula amor ha estat molt tergiversada i prostituïda, però és la única que tenim per nombrar aquest sentiment que tots coneixem i que és l’essència,  el cor, la màgia de la vida.

Amor és apreciar, respectar, valorar tota persona, cada cosa, el món sencer. No de paraula ni en teoria, sinó de fet.

Per poder estimar, cal estimar-se. Amor és amabilitat, bondat, perdó, compassió... És agraïment per tot: acceptar, cuidar, acollir, meravellar-se davant del constant misteri.

Apreciar la vida tal com es presenta, acollint punxes i flors, calmes i tempestes, alleugera el sofriment i revela noves, insospitades dimensions de l’existència. És una experiència vital transformadora, màgica.


Estimar als altres, les coses, tot, 

és estimar-te a tu mateix.


      Cultivar l’Amor és bàsic per ser feliç!


Ho diuen els savis: 

estima i fes el que vulguis!!!




.

ALTRES SÍMBOLS

La mà: eina primera, versàtil i poderosa, màgica. Significa acció conseqüent, compassió, donació... En algunes cultures es considera que en elles resideix l’esperit.
Ja els ancestres primitius en pintaven a les coves. Se li atribueix el poder de donar energia, curar, protegir, cuidar...

Gravant-la sobre roques continuem la màgia: instintivament, el passant posa a sobre la pròpia mà. Així, en cada pedra s’hi condensa l’energia positiva de molts milers de mans, les que hi han passat i les que al llarg del temps hi passaran.



Espirals: són el vòrtex que genera un punt girant i allunyant-se del centre. Són un remolí cap enfora, o cap endins: contemplar i meditar. Relacionen unitat i multiplicitat. Simbolitzen el creixement i decreixement cíclics, l’energia vital.


També des del neolític que apareixen en l’art. Diuen, que concentrar-se llargament en una espiral, facilita evadir-se del món terrestre, per endinsar-se en el més enllà i el més profund.

Om: simbolitza l’Absolut. És el mantra bàsic, la sonoritat que, seguidament repetida i sentida, harmonitza l’existència. Diuen que és el so i la causa del Cosmos, l’impuls primordial.


MANDALES

Són configuracions geomètriques centrades, delimiten un espai equilibrat. Figuren el Cosmos i la psique humana.

Contemplar llargament un mandala, serveix per centrar-se, equilibrar-se, harmonitzar-se amb l’Univers.

N’hi ha de molt complicats -com els tibetans o les rosasses de les catedrals. Els de Rocaviva són molt senzills. L’explicació bàsica per comprendre’ls és la següent:




El quadrat i per extensió el cub, simbolitza el cos, matèria, estructura, estabilitat, i també límit, tancament, obstacle. Els quatre elements, les quatre estacions, les quatre direccions... Inclinat esdevé dinàmic i girant genera un cercle, així, allò material mostra la seva essència intangible, dit altrament, espiritual.


El triangle representa amor-saviesa-poder, que, per realitzar una acció correcte, han d’estar presents. També significa creació-manteniment-destrucció; la dinàmica, la condició de tot. És la flama vital, l’impuls ascendent, des de la matèria -base-, vers l’immaterial -vòrtex-, que finalitza en un punt.

El punt és un concepte metafísic, significa la cosa més petita que es pugui concebre i també la més gran, ja que en certa manera tot és fet de punts. Representa doncs la matriu generadora, la partícula elemental i la Totalitat.


El punt simbolitza també l’instant fonedís que hi ha entre abans i després. El present en què seguim insistint, perquè és l’únic lloc real on, ara sempre i en tot lloc, s’hi desplega l’existència. La vida i tot, existeix, batega en el punt present.



El cercle és un punt expandit, en tres dimensions una esfera, la forma geomètrica perfecte. Evoca el Sol -divinitat primera-, els astres, el Cosmos, els àtoms... Ens mostra el moviment circular, l’etern retorn. Igual que el punt, equival a Unitat, Perfecció, Eternitat... Representa per tant l’àmbit espiritual.



undefined



         

L’ull és Centre, Vida, Consciència.

El quadrat representa el cos, matèria, base, estabilitat... i també límit, tancament, obstacle. el triangle és l'èsser humà, transcendint impediments, cultivant l'essencial, obrint-se a la llum... assoleix l'esfera de l'esperit.

Fruit Igualment  d'anteriors explicacions, resulta aquest símbol que sintetitza l'esperit de Rocaviva i explica com cultivar la própia màgia.



undefined


Significa acció conseqüent.
Treball, compassió, curació, donació...
Ajuntar cor i ment, intel·ligència i sentiments.

Despertar, valorar, cuidar...

Estimar-se i estimar
la guspira de la Vida !!!







4 comentaris:

  1. No he pogut veure l'obra en el paisatge, però les obres exposades i la seva significació em semblen un llenguatge artístic universal i alhora local que humanitzen el nostre entorn. Espero veure l'obra en el seu entorn.

    ResponElimina
  2. Un lloc doblement màgic i espectacular, misteriós.HI vaig estar fa uns dies.Es va convertir en tota una descoberta interior i exterior.Hi tornaré perquè vam deixar de veure moltes obres.Moles felicitats, la teva obra hauria d´estar molt mès reconeguda.

    ResponElimina
  3. Increible el lloc, el treball, el paisatge. Un bosc viu. Torna a Rocaviva!

    ResponElimina
  4. Ha sido una experiencia mágica y llena de conciencia... Conmovedora... Grácias por tu entrega, por tu caricia en la dureza y la fuerza de la piedra... Grácias por saber que las piedras danzan, vuelan y son reflejo del amor...
    Volveremos.

    ResponElimina